Els museus de Belles Arts de Castelló, València i Alacant presenten la seua primera exposició conjunta
Els museus de Belles Arts de Castelló, València i Alacant presenten la seua primera exposició conjunta
El Museu de Belles Arts de Castelló acull la mostra "Adsuara, Vicent i Peresejo: tres escultors mediterranis entre la tradició i la renovació", organitzada pel Consorci de Museus amb la col·laboració dels tres museus de Belles Arts de la Comunitat.
El director del Consorci de Museus de la Comunitat Valenciana, José Luis Pérez Pont, ha presentat l'exposició acompanyat pel vicepresident i diputat de Cultura de la Diputació de Castelló, Vicent Sales; el coordinador territorial de l'IVC a les comarques de Castelló, Alfonso Ribes; a més del director del Museu de Belles Arts de Castelló, Ferran Olucha; el director del Museu de Belles Arts de València, José I. Casar Pinazo, i el comissari de la mostra, Jaume Penalba.
Pérez Pont ha explicat que aquesta exposició "és la culminació d'un procés de treball que va començar fa aproximadament un any, a proposta del Consorci de Museus, i en el qual, per primera vegada, els tres museus de Belles Arts de Castelló, València i Alacant s'han unit en un projecte expositiu comú".
"Adsuara, Vicent i Peresejo: tres escultors mediterranis entre la tradició i la renovació", està dedicada al castellonenc Juan Bautista Adsuara Ramos (1891-1973), al valencià Carmelo Vicent Suria (1890-1957) i a l'alcoià José Pérez Pérez, 'Peresejo' (1887-1978). L'exposició recupera l'obra i figura d'aquests escultors nascuts a la vora del Mediterrani, en un moment de gran efervescència creativa de la plàstica valenciana.
Segons Pérez Pont, "aquesta exposició és un exemple de recuperació i posada en valor de l'art i dels artistes valencians del nostre passat, tant des del punt de vista documental, - en el cas de Carmelo Vicent no se li dedica una publicació des de l'any 1957- com de restauració d'obra: la majoria de les peces que s'exhibeixen en la mostra han estat guardades als magatzems dels museus durant 50 anys sense restaurar".
En aquest sentit, el director del Consorci de Museus ha volgut agrair el treball del comissari de la mostra, Jaume Penalba, com dels distints equips de restauració, entre ells del Museu de Belles Arts de València, "que han recuperat aquestes peces, el que possibilitarà no sols la seua exposició en aquesta mostra sinó també la seua cessió per a altres possibles exposicions".
Segons el comissari de la mostra, Jaume Penalba, "aquesta mostra és un treball inconclús, pretén ser una porta oberta a futurs estudis tant d'aquests tres autors com de la resta d'escultors de l'època. València s'ha considerat sempre prolífica en pintura, però també en escultura i, especialment, en els anys 20 hi ha una gran nòmina d'autors a qui encara no se'ls ha donat el reconeixement que mereixen".
Hereus directes de la tradició escultòrica huitcentista, encarnada, entre d'altres, en la figura de Marià Benlliure, van participar en el corrent renovador de l'escultura espanyola, la denominada renovació 'post-Benlliure', que suposaria l'abandó de l'imperant burgesisme, així com del naturalisme impressionista iniciat pel mestre valencià, en benefici de la recuperació dels valors purament escultòrics de la forma, el volum i la massa.
Pràcticament oblidats a hores d'ara o, en el cas de Vicent i Peresejo, profundament desconeguts en la seua terra natal, aquesta exposició pretén suplir l'escassetat tant d'estudis com de mostres dedicades íntegrament a l'escultura, la qual ha quedat sovint relegada a un immerescut segon lloc, especialment en comparació amb la pintura, obviant la diversitat i qualitat de la tradició escultòrica valenciana de la primera meitat del segle XX, la qual arribaria a rivalitzar en importància amb la pintura de la seua època. Amb aquesta es persegueix enriquir la visió de conjunt que es té d'aquests artistes i de la seua època, així com obrir noves vies d'investigació i contribuir a la valoració crítica dels nostres tres protagonistes.
L'exposició, formada per una cuidada selecció de 48 peces (42 escultures i una xicoteta selecció de 6 dibuixos i obra sobre paper), moltes d'aquestes restaurades per a l'ocasió i mai exposades al públic, amb les quals el o la visitant tindrà oportunitat d'aproximar-se a l'univers creatiu dels tres escultors, s'organitzen cronològicament, conformant dos àmbits clarament diferenciats, el meridià del qual ve establit amb l'esclat de la Guerra Civil espanyola, que marcaria un abans i un després en la seua producció escultòrica. S'ha pretés, a més, establir un diàleg entre els tres autors, que evidencia una vegada més la diversitat i varietat tant d'estils i modes de fer i entendre l'escultura, de vegades inclús contraposades.
